Agrupament Els 90 van ser uns anys de descoberta. Tot anava bé, l'escoltisme d'Anglès estava més viu que mai. Els joves estudiaven, sortien del poble i s'obrien nous camins a capitals catalanes o a l'estranger. Aquesta tendència viatgera també es vivia al cau.
Els campaments d'estiu eren ambiciosos, organitzativament i quan a distàncies, i no es parava de conèixer noves gents i noves cultures. Tot s'intentava fer amb pocs diners però s'aconseguien grans coses. Rutes a Euskadi, Galícia, Astúries, Madrid o, fins i tot, Menorca van configurar uns anys on el màxim objectiu era obrir-se a noves experiències. Les trobades internacionals, amb escoltes d'arreu d'Europa, també van ser freqüents i tot plegat va anar configurant un clima de descoberta.
Tot i així va ser una època també de forta reivindicació de l'entorn proper, no es va deixar de fer sortides al Puigsacalm, als Bastiments, a Santa Bàrbara, al Montgrí, a Sant Gregori, ... Una època d'intercanvi i reconeixement.
Una cançó, apresa en una de les trobades internacionals, els identifica.
"Mira enfora, descobreix el que passa el teu voltant! Oi Tant! Escolta ... alguna cosa està canviant! Alguna cosa està passant!"
