CançonerMemòries literaries d'un proscrit poeta LaM ReM
que topen en records dels meus setze anys MiM LaM
i aquells antics amics de les classes de lletres
i aquelles hores que no s'acabaven mai.
Al meu costat el vent, les flors i les estrelles
i al teu un plec de llibres d'estudiant,
la música de l'aire retopava els vidres
i jo era com ocell que comença a volar.
Quants anys estan passant i ja no sé ni on pares,
quan temps varem mirar-nos tendrament,
i ara que jo canto per no ser escoltada,
t'estimo i vull trobar-te en aquest moment.
De tendres discussions n'érem protagonistes,
jugàvem a fer gol sense porter,
comèdies il·lusòries n'érem dos artistes,
i jo passava molt del que em digués la gent.
Volia fer-me veure i sovint m'enfonsaves
volia fer-te creure el meu amor a tu,
i sempre que em miraves la por m'anulaves
i encara que parlava no em feia amb ningú.
Quants anys estan passant i ja no sé ni on pares,
quan temps varem mirar-nos tendrament,
i ara que jo canto per no ser escoltada,
t'estimo i vull trobar-te en aquest moment.
