Els 90 van ser uns anys de descoberta. Tot anava bé, l’escoltisme d’Anglès estava més viu que mai. Els joves estudiaven, sortien del poble i s’obrien nous camins a capitals catalanes o a l’estranger. Aquesta tendència viatgera també es vivia al cau.

Els campaments d’estiu eren ambiciosos, organitzativament i quan a distàncies, i no es parava de conèixer noves gents i noves cultures. Tot s’intentava fer amb pocs diners però s’aconseguien grans coses. Rutes a Euskadi, Galícia, Astúries, Madrid o, fins i tot, Menorca van configurar uns anys on el màxim objectiu era obrir-se a noves experiències. Les trobades internacionals, amb escoltes d’arreu d’Europa, també van ser freqüents i tot plegat va anar configurant un clima de descoberta.

Tot i així va ser una època també de forta reivindicació de l’entorn proper, no es va deixar de fer sortides al Puigsacalm, als Bastiments, a Santa Bàrbara, al Montgrí, a Sant Gregori, … Una època d’intercanvi i reconeixement.

Una cançó, apresa en una de les trobades internacionals, els identifica.

“Mira enfora, descobreix el que passa el teu voltant! Oi Tant! Escolta … alguna cosa està canviant! Alguna cosa està passant!”