Temps era temps hi havia
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal
Amb carrossa d’or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d’esquifit i famolenc
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d’ells pietat
Però ell somreia
i burleta
els cridava amb veu de tro
“a pencar males abelles
necessito molt més or”
Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc
vilatants vinga a la festa,
a la festa de la mort!
“Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d´escacs a la plaça
i que guanyin els més forts!”
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que en tingués d´ells pietat
Però ell somreia
i burleta
els cridava amb veu de tro:
“a jugar vatua l´olla,
que a mi m´agrada aquest joc!”
Un joglar passà pel poble
avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cancó:
“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”
Xics i grans tots l´escoltaven,
li donaven la raó,
els naixia l´eperança
van anar a trobar el baró
Però ell somreia,
i burleta,
els cridava amb veu de tro:
“us faré tallar l´orella
si escolteu el trobador”
Els vilatants es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts
“No et volem per baró nostre,
no et volem, veste´n d´auí,
que si et quedes, ai de tu,
a la forca has de morir”
Xics i grans tots a la una,
li cantaven la cançó:
“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor!”
Però ell callava,
i de ràbia,
se li corsecava el cor!
Mentre el poble repetia
la canço del trobador:
“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”
“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”