Temps era temps hi havia

en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal

Amb carrossa d’or i plata
passejava tot superb
pel seu terme que moria
d’esquifit i famolenc

Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d’ells pietat

Però ell somreia
i burleta
els cridava amb veu de tro
“a pencar males abelles
necessito molt més or”

Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc
vilatants vinga a la festa,
a la festa de la mort!

“Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d´escacs a la plaça
i que guanyin els més forts!”

Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que en tingués d´ells pietat

Però ell somreia
i burleta
els cridava amb veu de tro:
“a jugar vatua l´olla,
que a mi m´agrada aquest joc!”

Un joglar passà pel poble
avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cancó:

“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”

Xics i grans tots l´escoltaven,
li donaven la raó,
els naixia l´eperança
van anar a trobar el baró

Però ell somreia,
i burleta,
els cridava amb veu de tro:
“us faré tallar l´orella
si escolteu el trobador”

Els vilatants es negaren
a pagar més els tributs
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts

“No et volem per baró nostre,
no et volem, veste´n d´auí,
que si et quedes, ai de tu,
a la forca has de morir”

Xics i grans tots a la una,
li cantaven la cançó:
“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor!”

Però ell callava,
i de ràbia,
se li corsecava el cor!
Mentre el poble repetia
la canço del trobador:

“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”

“Ai del poble, ai de la vila,
que en té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l´haurà de guanyar amb suor!”