Era el segle dinou Lam Sol Lam
amb el nom de Joan Serra Do Fa Do
es coneix un bandoler Do Fa Mi
per tothom en Lapera Lam Mi Lam
Li agradava la sang Lam Sol Lam
i el xiprer encara recorda Do Fa Do
tots aquells que allí han pregat: Do Fa Mi
pietat, pietat Lam Mi Lam
No em mateu, Lam Mi Lam
que tinc dos fills i una esposa, Do Fa Do
us daré tot mon diner, Do Mi Lam
però no em claveu eixa daga. Re Fa Sol
No em mateu, Lam Mi Lam
us demana-ho per ma mare, Do Fa Do
reseu l’últim crec en Déu, Do Fa Mi
pietat, pietat. Lam Mi Lam
Però en Joan Serra Lam Sol Lam
avui no a tingut més sort, Do Fa Do
els soldats l’han pres ben fort Do Fa Mi
i ara jeu entre barrots Lam Mi Lam
Però quan clareja la nit Lam Sol Lam
i amb la forca preparada, Do Fa Do
en Lapera dóna un crit, Do Fa Mi
és la última pregària. Lam Mi Lam
Quan jo sigui ben mort, Lam Mi Lam
i penjat de l’alta forca, Do Fa Do
i defalleixi mon cor, Do Fa Mi
i m’aneu a posar a la fossa Lam Mi Lam
Que algú resi una pregària, Lam Mi Lam
davant la verge del Carme Do Fa Do
i que dos ciris tinguin flama, … Do Mi Lam
ningú ho va fer Lam Mi Lam