Fent camí per la vida lam Sol
em tocarà menjar la pols, lam mim
ficar-me dins del fang lam Do
com ho han fet molts, Sol
compartir el poc aliment, Fa Do
que porto al meu sarró, mim lam
tant si m’omple de joia Sol
com si em buida la tristor. lam MiM lam
Vindràn dies d’angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
desició
Però lluny a l’horitzó amb la llum resplandent lam Do
ja lliure d’engany la força del vent m’empeny endavant Sol lam
veuré milers com jo són els homes Do
que van vencent la por. que van vencent la por Sol lam
Alleugeriré el pas és la joia i l’esperit Do
duent amb mi el sarró, la força i el crit que em guia endavant Sol lam
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas Do
el pas dels meus companys! dels meus companys Do mim
Vindràn dies d’angoixa …
Però lluny a l’horitzó ….
Endavant!. Re Fa La