Marta Camps. 47 anys. En fa 5, en una mamografia rutinària li van trobar un tumor al pit. Era molt agressiu i de creixement ràpid: en poc temps s’hauria escampat als ossos i el pronòstic hauria estat dolent. “Quan vaig aconseguir calmar-me i visualitzar mentalment com podia afrontar aquesta cursa que la vida m’havia posat, vaig voler-me visualitzar com a guanyadora. Per fer-ho, però, havia d’enfrontar-me a les meves pròpies pors, que eren moltes.”

En l’operació li van extreure el tumor i els ganglis, però no va caldre extirpar-li el pit. Després li van fer quimioteràpia i radioteràpia i, actualment, encara està en tractament hormonal. Sempre ha confiat molt en els metges. “No em fa por recaure, perquè sé que cada any que passa la recerca avança i això em dona seguretat.”

Al març, al seu fill Marc de 9 anys li van diagnosticar un limfoma de Hodgkin, que també ha superat. Va estar 6 mesos amb quimioteràpia i medicació i va entrar en un nou estudi clínic. Actualment té revisions mensuals, ja que el seu càncer encara és molt recent. “Li vaig explicar que la quimioteràpia era com si li posessin “soldadets” que lluitaven contra el càncer i que per això et deixa tan esgotat, perquè hi ha una lluita dins teu.

“He après que la vida es resumeix en tres paraules que porto tatuades: confia, estima i viu.”