Després d’una lenta recuperació i una transició més llarga del que molts haguessin desitjat arriba l’estabilitat política, acompanyada també de l’estabilitat del moviment. Tot i que internament, res és una bassa d’oli, sí que és veritat que els anys 80 van ser anys de continuïtat. Els nois i noies que van viure l’època, recorden els focs de camp cantant cançons com l’Anni cuni o, més tard, fent vetlles al costat del mateix foc per esperar que s’acabés d’apagar.

També recorden el compromís social i el respecte que els feia fer la promesa, pensen també amb la formació que rebien per poder esdevenir caps dels nois i noies, és el que s’anomenava FOCA. Un espai on hi havia l’oportunitat de trobar-se amb altres caps i conèixer noves formes de treballar.

La muntanya que possiblement s’havia pujat més vegades era Santa Bàrbara i tots recorden l’esforç que els suposava pujar amb les motxilles ben carregades però també van ser testimonis i part de la il·lusió per a la reconstrucció de l’ermita.

Tradicions, vivències, companyonia, coeducació i trasllats … molts trasllats per poder mantenir l’activitat! són algunes de les paraules adients per descriure aquesta dècada.

Categories: