La història del nostre cau
En aquest apartat intentarem fer-vos cinc cèntims de la nostra història i de com hem arribat fins aquí. Veureu que podeu anar passant les diferents diapositives i si feu clic a la fletxa, es desplegarà tot el text.
Esperem que un cop ho haveu llegit, conegueu una mica més la nostra història!
Origens. Anys 50 i 60
Era època difícil, uns temps complicats per expressar els sentiments nacionals i, fins i tot personals, en aquell moment es necessitaven moviments associatius, tot i que no era fàcil ni formar-los, ni mantenir-los.
A Anglès, l'escoltisme va ser un bon indret on trobar-se, reunir-se i podem pensar amb certa llibertat.
Sota l'empara de l'Església, com a refugi però també com aliada, es van aconseguir petits espais per pensar. Col·lectivament es va prendre consciència de País, amb esforç i voluntat, es va crear un moviment nou al poble amb voluntat de servei i amb la llengua catalana com a bandera. Plegats es va descobrir una manera diferent de veure i sentir el món. Va se època culturalment molt activa i innovadora.
La situació geogràfica d'Anglès va permetre descobrir una natura molt propera, aprendre a respectar-la i a estimar-la. Tot plegat va possibilitar a un petit grup d'anglesencs i anglesenques trencar amb una estructura imposada a treballar amb equip, compartir i ser més tolerants.
La creació de l'escoltisme, va ser una necessitat d'expressió, una manera de sentir-se més lliures!
Canvis i transició. Anys 70
La transició política va portar canvis a nivell social, però també relacional. L'escoltisme a Anglès s'anava consolidant, amb prop de 10 anys d'experiència es va convertir en una opció d'oci pels infants i joves del municipi. Però al mateix temps de passar-ho bé, a nivell català, s'anaven fixant les bases educatives de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. A poc a poc, i sense l'amenaça de la dictadura, es va anar perfilant un moviment global on Anglès també hi tenia lloc.
Els companys que van viure aquesta dècada, quan se'ls pregunta què han après al moviment escolta contesten que haver participat un anys a l'escoltisme els va ajudar a ser més solidaris, a tenir esperit de servei i a respectar els altres. Coincideixen en afirmar que també ha estat una bona teràpia de riure, una manera de créixer com a persona i d'adquirir capacitat d'adaptació a diferents entorns.
També marcats per l'època que els va tocar viure expliquen que va ser una bona oportunitat de conèixer el país com a nació i que tots junts es van configurar una manera d'entendre la vida.
Lenta recuperació. Anys 80
Després d'una lenta recuperació i una transició més llarga del que molts haguessin desitjat arriba l'estabilitat política, acompanyada també de l'estabilitat del moviment. Tot i que internament, res és una bassa d'oli, sí que és veritat que els anys 80 van ser anys de continuïtat. Els nois i noies que van viure l'època, recorden els focs de camp cantant cançons com l'Anni cuni o, més tard, fent vetlles al costat del mateix foc per esperar que s'acabés d'apagar.
També recorden el compromís social i el respecte que els feia fer la promesa, pensen també amb la formació que rebien per poder esdevenir caps dels nois i noies, és el que s'anomenava FOCA. Un espai on hi havia l'oportunitat de trobar-se amb altres caps i conèixer noves formes de treballar.
La muntanya que possiblement s'havia pujat més vegades era Santa Bàrbara i tots recorden l'esforç que els suposava pujar amb les motxilles ben carregades però també van ser testimonis i part de la il·lusió per a la reconstrucció de l'ermita.
Tradicions, vivències, companyonia, coeducació i trasllats ... molts trasllats per poder mantenir l'activitat! són algunes de les paraules adients per descriure aquesta dècada.
Mirar en fora! Anys 90
Els 90 van ser uns anys de descoberta. Tot anava bé, l'escoltisme d'Anglès estava més viu que mai. Els joves estudiaven, sortien del poble i s'obrien nous camins a capitals catalanes o a l'estranger. Aquesta tendència viatgera també es vivia al cau.
Els campaments d'estiu eren ambiciosos, organitzativament i quan a distàncies, i no es parava de conèixer noves gents i noves cultures. Tot s'intentava fer amb pocs diners però s'aconseguien grans coses. Rutes a Euskadi, Galícia, Astúries, Madrid o, fins i tot, Menorca van configurar uns anys on el màxim objectiu era obrir-se a noves experiències. Les trobades internacionals, amb escoltes d'arreu d'Europa, també van ser freqüents i tot plegat va anar configurant un clima de descoberta.
Tot i així va ser una època també de forta reivindicació de l'entorn proper, no es va deixar de fer sortides al Puigsacalm, als Bastiments, a Santa Bàrbara, al Montgrí, a Sant Gregori, ... Una època d'intercanvi i reconeixement.
Una cançó, apresa en una de les trobades internacionals, els identifica.
"Mira enfora, descobreix el que passa el teu voltant! Oi Tant! Escolta ... alguna cosa està canviant! Alguna cosa està passant!"
Cap el futur. Anys 2000
L'època de la globalització, del coneixement, de les noves tecnologies ... Invasió d'informació, connexions i moltes comunicacions. L'escoltisme d'Anglès segueix viu adaptant-se als nous temps i aprofitant tots els avantatges que l'època els ofereix.
Tot i que el món virtual els apropa a mons insospitats el contacte amb la natura i les vivències personals a la muntanya segueixen essent unes experiències importantíssimes pel desenvolupament personal.
Quan se'ls pregunta què els ha ensenyat la natura responen que convivint amb ella han après a respectar-la i a respectar-se. Els ajuda a apreciar les diferències i a conèixer-se millor. A més els convida a escoltar, observar i reflexionar.
L'amor per la natura el viuen com una cosa natural, vital, necessària afirmen: "i com no? Estimem tot això que tenim! Perquè és lògic que ho estimem!"
Canvis i transicions. Anys 10
L'Agrupament fa un gir de 360º. Per primer cop en la història, s'obre la unitat de Castors i Llúdrigues, alhora firmem un conveni de cessió de locals per 25 anys, on inclouen les antigues sales de la Creu Roja que abans tenia el PIJ. Més endavant, movem el Cau de material de la Burés als baixos de la Creu Roja, així doncs, ho tenim tot centralitzat a un mateix edifici.
Les noves tecnologies. Anys 20
Les noves tecnologies ja són al nostre ordre del dia. Intentem innovar i fer Escoltisme i Guiatge amb les noves tecnologies!